domingo, 27 de diciembre de 2015

BONES FESTES!


Us desitjo somriure fins que us faci mal la panxa, 
abraçades calentes, petons plens d'emocions. 
Us desitjo màgia, llum i felicitat. Pau i amor. 
Desitjo salut: per tu, per mi, pels teus i pels meus. 
Salut per un món malalt. 
Us desitjo taules envoltades de família i menjar. 
Sobretaules llargues i brindis sincers. 
Desitjo regals i sorpreses. 
Desitjo que us estimeu molt. Que perdoneu. Que ploreu. Que poseu totes les vostres forces en allò que vulgueu aconseguir. 
Us desitjo passió.
Desitjo que hagueu complert tots els desitjos per aquest any i que feu realitat els que us proposeu pel 2016. 

Desitjo que el millor d'aquest 2015 sigui el pitjor del 2016
Bones festes!

martes, 8 de diciembre de 2015

Les dues cares d'Andrzej Wróblewski


¿Cómo mirar al artista que se empeñó en dar sentido a su obra cuando el significado era elusivo, esbozando utopías, siempre nuevas, respaldadas por una creencia en el futuro, pero resquebrajadas por el recuerdo de la guerra, el artista dividido entre el compromiso político y la necesidad de encontrar su propio camino artístico?


Després de la Segona Guerra Mundial el món va canviar radicalment i res va tornar a ser el que abans era, també en el camp de les arts. Durant el S. XX es van produir les brutalitats més bèsties que mai ha fet l'ésser humà i, davant aquesta situació, els artistes van plantejar-se dues opcions. En primer lloc, podien continuar fent art com si res no hagués passat, és a dir, podrien fer com si l'art seguís el que s'havia iniciat al S. XIX. En segon lloc, podien prendre consciència de que el món estava canviant i transmetre-ho així en l'art. Aquesta segona opció va ser la que la majoria d'artistes van seguir, entre ells, Andrzej Wróblewski.

viernes, 4 de diciembre de 2015

Madrid


Avui us porto unes fotografies de la última ciutat que m'ha robat el cor: Madrid. 
Madrid és una ciutat que ja coneixia però que m'ha tornat a enamorar. Aquesta vegada he visitat Madrid fugaçment però li he trobat un encant espectacular que no recordava. Potser és perquè he visitat dues de les exposicions més boniques que he vist mai (que llegireu al proper post). Potser perquè veure la ciutat sota els llums de Nadal, passejar amb bufanda, caminar fins que els peus no poden més i recórrer els carrers i museus que tantes vegades he vist a tantes fotografies i guies de viatge té quelcom especial.
A continuació, us deixo algunes de les fotografies que he fet, des dels llocs més típics als nous descobriments. 

Revivint moments. Intensament.

jueves, 19 de noviembre de 2015

Què vol dir realment mirar una obra d'art?


Actualment la relació amb les obres d'art és habitual però això no sempre ha estat així. En primer lloc, cal destacar que les obres d'art són objectes que ens donen explicacions, és a dir, van molt més enllà del que a simple vista veiem. Així doncs, què és el que veiem quan mirem una obra d'art? Què vol dir realment mirar una obra d'art?

miércoles, 4 de noviembre de 2015

Ets

Ets la calma entre la tempesta.

Ets un divendres. L'últim exàmen. El primer dia d'estiu. L'aperitiu abans de dinar. El meu llibre preferit. La cançó que em fa pujar el volum a la ràdio. Ets la nit de reis. Ets un bany d'escuma. Ets macarrons amb formatge ratllat. Ets un retrobament. Ets estiu, mar i sorra. Ets cervesa freda. Ets una festa sorpresa. Ets dies i ets nits. Ets tot i no ets res.

Ets la templesta a la calma.

Ets, i sempre seràs especial.
Així de simple, així per sempre.

miércoles, 21 de octubre de 2015

Tardor

I esperant, se'ns fa tard. 
Quiets veiem com marxen les papallones, l'escalfor del sol, els dies llargs, les flors i les fulles verdes. 
Pacients observem com arriben els primers vents, els primers calfreds, els dies més curts, les fulles ocres i els arbres pelats. 
Ara és el moment. 
Un abric, te calent, una manta, una pel·lícula, un bon llibre, una bufanda gruixuda. Un destí nevat, festes boniques, xocolata calenta, el nas vermell. Abraçades, desitjos, un nou any. 
Ens tenim i et tenim a tu, tardor. 
No ens cal la primavera. 

lunes, 12 de octubre de 2015

Els 10 alternatius: Berlin

Avui us porto la última entrada sobre Berlin. Per aquest motiu, vull ensenyar-vos aquests llocs que queden fora del circuit turístic que hem vist en entrades anteriors (Els 10 imprescindibles: Berlin i Avui he somiat amb tu, Berlin). Aviso, torna a ser un post amb molta foto!


Mercats d'antiguitats - Flohmarkt
Berlín està ple de mercats tant d'alimentació com d'antiguitats. Hi ha diverses webs relacionades amb el turisme que t'informen dels diferents mercats que es fan a cada barri els diferents dies del mes. Els més bonics són els mercats de flors i llibres. Sense dubte, un pla ideal per després de dinar.

viernes, 11 de septiembre de 2015

Els 10 imprescindibles: Berlin

Us porto una nova entrada d' "Els 10 imprescindibles". Aquesta vegada us parlaré sobre Berlin. Berlin és una ciutat molt especial per a mi. Aquesta és la tercera vegada que he passejat pels seus carrers i cada vegada he descobert coses noves però amb la mateixa màgia que tenia al principi. Per aquest motiu he decidit ensenyar-vos, en un seguit d'entrades, diferents racons i fer-vos diferents recomanacions d'aquesta preciosa ciutat.


martes, 1 de septiembre de 2015

Una mirada curiosa a Berlín

Avui us porto un recull d'imatges alternatives de Berlín. Aquesta ciutat és una mostra de diversitat cultural, una dura història, gent diversa, menjars típics d'arreu del món, molts graffittis, art, turisme i moltíssimes coses per visitar. A més a més també té una cara divertida, de tant en tant, trobes elements que et treuen un somriure i..aquí estan!

 "Sorry, the most fancy burger in the world needs some sleep"
("Perdó, les hamburgueses més sofisticades del món necessiten dormir una mica")
Vaig trobar aquesta autocaravana prop de Kantstrasse a l'altura de Zoologischer Garten. Durant el dia aquí hi ha una hamburgueseria deliciosa on podem comprar tot tipus de menjar ràpid, tant propi de Berlin; durant la nit, dormen. 

sábado, 15 de agosto de 2015

Verd, gris i blanc. Pura vida.

Verd.
És la natura en el seu estat més salvatge. Són indrets humits després d'una nit de tempesta. És aquesta olor tant fresca que ens omple els pulmons de vida. Són arbres que toquen el cel amb les seves branques més altes -arbres tant altes que no pots abraçar. Són camins oberts entre els que camino mesclant-me en aquesta meravellosa vegetació.