Il Giro: Cinque Terre

Di fronte al mare la felicità è un’idea semplice

(J.C. Izzo)

Ja fa més d'un mes que vaig sentir l'olor d'aigua salada i la brisa marina de l'Adriàtic i tenia moltes ganes de tornar al Mediterrani, el meu Mediterrani.

Arribar a Cinque Terre volia dir retrobar-me amb el mar.

Il Giro: Firenze

Firenze, sempre és una bona opció. 

Firenze è la città dell'arte.

La ciutat té algunes de les obres d'art més importants de la història. Però no nomes això, sinó molt més: història, art, llum, turistes, botigues, restaurants, souvenirs, música, capvespres, tradició, cultura.. Firenze és essència i visitar-la en un sol dia no és tasca fàcil. 

Freda i humida

A vegades Ravenna es desperta freda i humida.

Gita a Ferrara

Ferrara és art, literatura, bellesa i gust. 

Arte, cultura e buon cibo.

Una ciutat situada al nord d'Emilia-Romagna, sobre la vall del Po, en què conviu el testimoni de la vida medieval i la renaixentista separats per Viale Cavour i Corso della Giovecca. 

Notte d'Oro: art i música

No crec en massa coses. No obstant això, crec fermament en la capacitat de l'art i la música per emocionar. Dissabte Ravenna celebrava la Notte d'Oro, una nit blanca en què la majoria de bars, restaurants i locals ofereixen petits concerts o música a les terrasses; els monuments històrics i artístics obren fins a mitjanit i organitzen activitats especials; i hi ha grans concerts a les principals places de la ciutat. 

Rimini

Ens n'anem d'excursió a Rimini!

Rimini és una ciutat d'estiu, un dels principals punts d'estiueig del mar Adriàtic. A la regió d'Emilia-Romagna, és conegut pels seus quilòmetres de platges, els pubs, les discoteques, els restaurants, les gandules, els para-sols, i les petjades que hi ha deixat la història. Rimini va ser una ciutat molt pròspera, especialment durant l'antiguitat clàssica i el Renaixement.

La mia nuova città

No és Ràvena, sinó Ravenna. 

Una ciutat situada a uns sis quilòmetres del mar, els lidi ravennati: unes platges obertes, immenses, banyades pel mar Adriàtic. Platges ordenades: hi ha una part amb gandules disposades en files que pertanyen als diferents bars, i zones en què pots col·locar-hi la teva tovallola i el teu para-sol lliurement. Cada zona està perfectament delimitada.

Ravenna és una ciutat que va assolir la seva màxima esplendor durant l'època bizantina i paleocristiana. Avui, passejant pels seus carrers, podem observar alguns dels monuments més espectaculars que van portar-se a terme durant aquest període. 

Passejant també pel centre històric trobem la tomba de Dante Alghieri construïda per Camillo Morigia l'any 1780. Des de l'Agost fins a mitjans de Novembre, a Ravenna es porta a terme la celebrazioni della città in onore del Sommo Poeta en què s'organitzen diferents actes entorn l'autor de la Divina Comèdia. 

Temps de Flors

Recordo quan Temps de Flors era una experiència sinestèsica. 

Una mescla de colors, olors i moltes flors. Passejar per Girona era quelcom agradable. Ens posàvem roba de primavera i passejàvem pels carrers del Barri Vell. Dinàvem a qualsevol restaurant i seguíem passejant fins que es feia fosc. 

Ara Temps de Flors ja no és així. Cada any, per aquestes dates, Girona es transforma en un parc temàtic. S'omple de turistes seguint les petjades -literalment- de l'estació fins al Barri Vell. Fan el recorregut, fotografies per les seves xarxes socials, dinen a qualsevol lloc i se'n van. Intentar passejar tranquil·lament intentant buscar l'essència de Temps de Flors és impossible. Cal buscar alternatives i llocs menys transitats. Passegem doncs de nit, quan plou o ben aviat al matí. 

A continuació us presento alguns dels llocs més emblemàtics, alguns muntatges que m'han cridat l'atenció i també algun descobriment que surt del recorregut més popular. 

Impressionistes i moderns. De la Phillips Collection al Caixaforum de Barcelona.

L’exposició Impressionistes i Moderns divideix i sintetitza en sis blocs l’Art Contemporani amb obres dels artistes més rellevants d’un període que va des del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX, fet que suposa dos contextos i mentalitats totalment diferents.

Així doncs, com conviuen en un mateix espai Jean-Auguste-Dominique Ingres i Mark Rothko? La convivència entre aquests dos artistes només pot explicar-se gràcies a les més de 60 pintures que hi ha en aquesta exposició i que separen La petita banyista (1826) i Untitled (1968).

Jean-Auguste-Dominique Ingres, Petita Banyista, 1826.
The Phillips Collection, Washington D.C. 

Mark Rothko, Untitled 1968, 1968.
The Phillips Collection, Washington D.C. 

Crepuscle vespertí

 

29-03.2016

20:30 hores