La rutina ens fa oblidar de les petites coses noves i maravilloses que ens regala el dia a dia.
Els petits plaers inevitablement tentadors, com les pessigolles que sens a la panxa quan t'acaricien el coll, quan et miren fixament mentre et diuen un t'estimo, quan somriuen per tu, quan el vent fa volar la teva melena, quan el sol et bronzeja la pell, quan els dits es mouen sobre les tecles del piano i els acords flueixen seguits per la corda de la meva guitarra, quan la cansó que tant m'agrada sona a la ràdio, quan em dons la millor notícia possible, quan dormo al teu costat, quan abraço el meu peluix, quan remeno entre els records de la meva infància, quan vaig pel carrer ballant i la gent creu que no toco ben bé de peus a terra, i en part tenen raó, no hi toco, sóc massa feliç.
Però m'agrada, potser massa, potser m'hi estic acostumant, però m'és igual. És estiu, aixó no passa cada dia.
