Avui és nit de tempesta.
Ho han anunciat al temps, i no t'ho has cregut, total, sempre s'equivoquen.
Has estat al bar fins que la cambrera, a la qual no treus ull de sobre, t'ha fet fora perquè havia de fer caixa i era més de mitjanit. T'hagués agradat marxar amb ella, però té marit i dos fills.
Encara anaves amb l'americana, la camisa i els pantalons de la oficina, però ja t'havies tret la corbata, et senties interessant i extremadament sensual, però anaves mig gat, com cada dia.
Has entrat a casa, has deixat les claus i t'has posat el teu pijama de quadres ridícul. Si algun dels teus companys o companyes de feina et veiés com jo et veig se'n riuria de tu sempre més. Tens dues cares, i ho saps.
