Bones festes

Arriben altre cop els darrers dies de l'any. Dies d'emocions, il·lusió, màgia i sorpreses. 

Són dies de grans desitjos i esperançes. Dies en què la màgia vola, independentment de la condició social, les creences, el color de pell i els diners que tingui cadascú. Per Nadal, tothom s'il·lusiona.

Sopem amb familia, menjem plats massa plens, compartim copes, torrons i tortells. Els més petits obren els regals que han posat a la carta perquè aquest any s'han portat molt bé. I els més grans també rebem sorpreses que ens fan molt feliços. 

Són dies de brindis i brindarem per la salut, per l'amor, per la música, per molts somriures, pels amics, per les sorpreses, pels sopars, per la vida!!

Ed Sheeran a Barcelona

Mai havia anat a un gran concert, per tant, em feia especial il·lusió anar el passat dilluns 24 de novembre al Sant Jordi Culub de Barcelona a veure a Ed Sheeran. Després d'un dia llarg i un parell d'hores de cua mentre Saint Raymond ja tocava dins el local, quan passaven uns minuts de les nou, va començar l'actuació. 

A vegades, és molt senzill.

El post d'aquesta setmana és d'aquests que venen carregats de fotografies. I també és un post molt senzill. Perquè a vegades tot és molt complicat i necessitem desconnectar. I a vegades necessitem deixar de mirar cap a fora i escoltar-nos a nosaltres mateixos. I necessitem tranquil·litat, somriure i aturar-ho tot un moment. I és més senzill del que pensem. Ho és tant com...

...asseure's un dia davant el mar a escoltar les onades

Ha trobat a faltar.

Ha trobat a faltar la lluna, les nits de dies grisos. Ha trobat a faltar un jersei gruixut, un dia fred. També ha trobat a faltar un paper quan tenia una idea. I un balcó on seure a llegir una tarda, en una casa petita d'una gran (i horrible) ciutat. Ha trobat a faltar plats i cadires a taula, a l'últim dinar familiar. També un banc on seure a mirar el mar des d'un acantilat. I ha trobat a faltar un sopar al bar amb els seus amics, que viuen lluny.

Ha trobat a faltar una despedida, abans de marxar. Ha trobat a faltar persones, que el temps i el destí van endur-se'li. Ha trobat a faltar unes mans, que li acariciéssin el cabell, abans de dormir. Ha trobat a faltar llibres i històries on perdre's, quan no tenia ganes de res més. Ha trobat a faltar un armari ple de roba, quan volia canviar. Ha trobat a faltar el mitjó verd, que ahir va quedar-se a la rentadora. Ha trobat a faltar dos bitllets d'avió per escapar. Ha trobat a faltar cançons, que sonen en el moment i lloc indicat i la fan feliç. Ha trobat a faltar llàgrimes que mai han sortit i petons que mai ha fet. Però per sobre totes les coses ha trobat a faltar el seu somriure.

Aquell que va perdre quan el món va tornar-se de color gris. Aquell somriure tant càlid, tant bonic, tant seu.

Els 10 imprescindibles: Hamburg

"Els 10 imprescindibles"són una col·lecció d'entrades amb els 10 Must de diferents ciutats. La primera entrada és sobre Hamburg, una ciutat situada al nord d'Alemanya i és un dels ports comercials més rellevants d'Europa. És una ciutat principalment dedicada als negocis i les empreses però que en els darrers anys ha mirat també cap al turisme.

1. Fish Market und der Elbe

El  Fish Market és visita obligatòria d'un diumenge al matí (sí, matí vull dir les set). És el punt de trobada entre la festa de St. Pauli, que comença dissabte al vespre i acaba diumenge al matí, i els pescadors que arriben per l'Elbe i venen el peix. Antigament a l'interior del Fish Market hi havia les botigues on les dones dels pescadors venien el que havien pescat durant la nit. No obstant, actualment l'interior del mercat s'ha convertit en una sala de concerts amb llargues taules on beure cerevesa i menjar frankfurts entre les mirades dels turistes atónits i els que es resisteixen al mal de peus després de tota la nit ballant. 

Època de canvis.

Aquest estiu ha estat una època de canvis, de tancar etapes i començar-ne de noves, de fer-se nous propòsits... Setembre és moment de tornar a la rutina, les tasses de te calent al mati, els dinars ràpids, els apunts... per tant és moment de posar ordre després de l'agradable caos de l'estiu. Com he dit, per mi ha començat una nova etapa i el blog no podia quedar-se'n al marge. Sóc un cul inquiet i volia fer que el blog fos una mica més meu. Haureu pogut veure que físicament ha canviat una mica (i que no us extranyi si en els propers dies l'acabo de retocar...). 

Un.

Avui, si mireu el cel, veureu una estrella que brilla més que les altres. 

És ella, que des de fa un any ens somriu d'una altra manera.

Et trobem molt a faltar, àvia.

Projecte conjunt: La Vall de Núria

Seiem. Junts.
Ens abarçem en silenci,
mentre el corrent del riu, còmplice, s'escapa.
Com el temps.

Somiava amb una casa,

en una vall i amb un riu.

On poder llegir cada tarda.

Girona

Descobrint, poc a poc, mentre passejo, cada racó de tu.
Hem crescut juntes, però cada vegada que ens veiem no puc evitar deixar-me endur per la teva màgia.
Cada carrer, on passegen parelles, amics, animals, turistes, estudiants.
Cada racó amagat, on descansar tranquil·lament una estona.
Cada casa, plena de sentiments i històries de families que ningú coneix.
Cada balcó, amb el seu peculiar encant.
Cada terrassa on pendre el te mentre llegeixes un bon llibre.
Tot en tu és especial.
I en vull més: vull saber què hi ha darrera de cada racó, quanta història guarden els teus murs i carrers empedrats, quants poemes i acords s'han inspirat en tu, quants artistes t'utilitzen com a musa.

Perquè mai ens falti la música

Diuen que la música és l'eco dels sentiments més profunds. 

També diuen que la música és l'únic medicament capaç de curar tots els mals. 

I és que la música és de les millors coses que ens pot passar. 

La Música, com les grans festivitats de l'any, té el seu dia i aquest dia és avui, 21 de Juny. 

Tots aquests que la portem ben endins sabem de què parlem. Cantar, tocar un instrument, composar una cançó, aprendre solfa,... L'esforç que hi ha darrera de tot això és immens, de fet, estem farts de sentir que la gent que tenim estudis musicals sóm més responsables i exigents perquè la música és una disciplina que requereix moltes hores d'esforç i dedicació. No obstant, els estudis de música són un dels més agraïts, no cal haver-los finalitzat per veure'n els fruits, per pujar en un escenari i disfrutar, per composar uns versos i posar-hi música. També cal recordar que el món de la música és un món moltes vegades injust: encara hi ha qui pensa que anar amb un grup a tocar en un local pot sortir-los gratis!! No s'ha d'oblidar que el factor comercial, és el que regna en el panorama i el que ven i el que tu composis o facis, si no ven, per molt bo que sigui, no té èxit. 

D'altra banda, més enllà del món dels músics, la música és amiga de tothom. De moment puc dir que no he trobat ningú que em digui "no m'agrada cap estil de música" o "és que a mi la música em molesta". La música, que ens acompanya en aquestes tardes d'estiu amb bona companyia una guitarra i acords, que escoltem quan estem tristos o quan som la persona més feliç del món, que no falta a cap festa, que tant ens agrada escoltar quan anem a concerts. La música, que al cap i a la fi, sap treure de nosaltres, els sentiments més purs i profunds.

Perquè ens poden faltar moltes coses, però que la música no ens falti mai!!

"La música comença on s'acaben les paraules"

Estimada jo

Estimada jo,

ahir va ser un dia molt especial. Vas posar punt i final a una etapa molt important de la teva vida. I n'estic molt orgullosa. Després de setze anys a l'escola, t'has graduat. Han sigut diferents centres i diferents etapes amb nous aprenentatges i sobretot un camí de formació també com a persona. 

Història d'un comiat

Era la tercera setmana d’Agost, ja havia començat a refrescar i no feia aquella calor tan asfixiant a la qual no estaven acostumats. A.R. seia al pis de dalt del regional RE435 direcció les afores de Moscou. Des que havia pujat, havia comptat set estacions. Durant el trajecte A.R. no solia fer res especial, ja feia uns quants anys que, periòdicament, sortia de la capital direcció al sud. 

(És el que té voler escapar de una rutina que l'esgarrifava).

Havia llegit moltes revistes del cor, havia resolt molts mots encreuats però res li agradava més que connectar-se per desconnectar-se: A.R. connectava la música del seu MP3 i obria el seu quadern d’idees per escriure i desconnectar del noi que parlava pel telèfon mòbil i explicava a tot el vagó el seu rotllo de cap de setmana amb una italiana. 

Sant Jordi

"M'abraces i tot desapareix. Les teves mans al voltant de la meva cintura. No sé per què però se'm dibuixa un somriure als llavis. Màgia. La que fa que les llàgrimes siguin rialles i els ulls tornin a brillar. Un petò. Foscor i silencis que parlen. Et menjaria a petons. Màgia. És el fet de sumar dos, tenir-nos l'un a l'altre. És especial. És perfecte. És ell, Eros, que amb la seva màgia, fa que la nostra història em faci tant feliç."

4t Sant Jordi junts (t'estimo)

Bona nit

Bona nit, 

al que plora abraçat al coixí i 

al que avui és la persona més feliç del món. 

Bona nit, 

als que són fora amb els amics menjant un gelat i

als que prefereixen quedar-se a casa mirant la televisió.

Bona nit,

als enamorats que abraçats miren les estrelles i

als que  les estrelles que ell mira des del balcó perdut en els seus pensaments.

Bona nit,

als amants de la lectura que llegim un capítol abans de dormir i

als amants de la música que escolten la mateixa cançó cada dia.

Bona nit,

als que s’estan enamorant i 

als que ja no volens aber res de l’amor.

Bona nit,

a tothom qui avui no rebra cap missatge de bona nit i

als que sí que envien un missatge perquè algú el vegi i somrigui abans de dormir.

Bona nit,

a la parella que abans de dormir es besarà el front i 

al petó que ens fem entre somriures.

Bona nit. 

Avui he somiat amb tu, Berlin.

Avui he somiat amb tu, Berlin.

Somiava amb la teva gent, el seu estil de vida, la seva tranquil·liat, les seves bicicletes.

Somiava amb els trajectes en metro, els llibres, el silenci, els auriculars.

Somiava amb els teus parcs, plens de gent, plens d'amics, plens de vida.

Somiava amb els milions de turistes que et visiten, les seves fotos, els seus somriures.