Amb una pancarta on posi: BONES FESTES!

La cosa no va bé. Jo no hi entenc, però no cal saber-ne massa per saber que aquí hi ha un vaixell que s'enfonsa i demana ajuda però ningú en fa cas. Hi ha una colla de polítics fastigosos i corruptes fins a la corvata que ens governen, un munt de gent que omple amb el seu nom la llista d'aturats, i d'empreses que omplen amb el seu nom la llista d'empreses amb reducció de treballadors i fallides. I hi ha qui cada dia és més ric, qui té comptes a bancs i llocs que ningú sap mentre cada vegada a més cases no s'arriba a final de mes. La cosa no va bé. Hi ha un munt de països lluitant en guerres, un munt de paisos industrialitzant-se, un munt de paisos que van cent anys enrrere, i molts més que intenten fer caure als seus dictadors. 

No va bé. 

Història d'un ball

És una muralla d'un castell enorme, de pedra dura i molt gruixuda, que et protegeix dels enemics. Allà dins hi estas bé, no has de patir. Un riu de força que t'empeny endavant i et porta fins al mar, d'aigues tranquil·les, d'estabilitat en estat pur, de felicitat. 

Són llàgrimes que floreixen d'aquells ulls vermells, desesperats, sense consol, i que amaren al jersei, però no és important si es mulla, dins el cos fan més mal. Són sanglots que han decidit sortir, de manera estrèpita, però que llavors s'amaguen avergonyits.  Són silencis, que parlen i ens diuen tantes coses, tantes paraules importants, tants "tu pots"...

Són dos cossos, junts, que ploren, mentre dins seu algú balla, i celebra. Són ells: els sentiments, el cor, l'ànima. Estan de festa, avui els toca sortir, i llavors, quan tornen estan més relaxats i no t'engoixen fins a escanyar-te.

Són històries reconfortants, reunides dins el gest més inmens que existeix.

Són histories de balls durant una abraçada.

Debat de consciència

Què veus?

Què vols dir què veig?

Això! Vull dir això! Vull que em diguis què veus?

Doncs...veig el menjador de casa meva! Veig una finestra, un sofà de quadres gris, una butaca i tres revistes, una taula amb alguna engruna, una calefacció que deu estar apagada perquè fa fred, una làmpada, i un rellotge de paret molt vell, també veig la televisió que no fa massa que hem apagat, un aparell de música, tres DVD's, una partitura sobre la taula, unes espardenyes que l'avi es va deixar, una jaqueta pels vespres, quan surto al pati i fa fred, una planta que hauria de regar, tres cadies, un munt de marcs de fotografies molt velles, on tots riem, dues espelmes sobre el moble, un conjunt de copes de vidre impecables, un telèfon vermell, tres quadres d'un pintor anglès, un llibre que vull acabar de llegir, el guardó que van donar-me en aquell concurs literari que vaig guanyar, una peixera buida, un cofre gros que no he obert des de fa molt temps, una catifa, i un piano amb una sonatina apunt per ser tocada.