Fuig.

Truques a la porta, tornes a ser aquí. No vaig dir-te que ja m'havia cansat de tu? Llavors...per què tornes? Ja ho sé, m'intentaràs convèncer ambb les teves estùpides paraules. Pero et diré alguna cosa, que de fet ja hauries de saber: no m'importen, gens, per res, estic massa bé.

-Hola! Caram, quin canvi! Estàs guapíssima!

(gràcies, suposo. Però no accepto floretes, vols comprar-me i no ho aconseguiras)

-Com estàs bonica? Tot bé suposo.

(Estic perfectament, vaja, estava, fins ara, que has vingut, no feia falta, no et vull veure!)

-Jo vaig fent, el treball, els estudis, tot em va molt bé!

(doncs me n'alegro, molt, de veritat, però no sé a quin món vius, al meu no)

-En realitat tenia ganes de veure't, ha passat massa temps...

(massa temps? però què dius? ets ben boig!)

-Mira Emma, no sé què et passa, però et noto absent...saps que vinc a buscar-te no? Algú t'ho havia dit abans que arribés oi?

(Ah, quina casualitat, doncs sí, ho savia, i què?)

+Mira Hivern Rutina, no et necessito, estic bé, de veritat, t'ho prometo. Estic amb l'Estiu, i estic bé, em cuida, i em fa feliç. Visc entre la piscina i la platja, amb els meus amics, faig esport, miro la televisió, surto, toco la guitarra, faig barbacoes i el tinc a ell. L'estimo massa, i amb tu no el veuré tan sovint com ho faig ara. Et demano si et plau que marxis, encara em queden dies, res s'ha acabat, no vull que segueixis assegut al meu portal esperant el teu moment, ja arribarà però ara marxa, fuig, no et necessito.

Tancat per vacances.

És estiu. Es lleva tard i després de girar-se cap a la dreta, cap a l'esquerra i posar-se finalment de panxa enlaire dexideix que ja n'hi ha prou, baixa i esmorza una tassa de llet plena de Cola-Cao, ja no és necessari el cafè amb llet, ni que sigui llet desnatada, és estiu i s'ho permet. Ho fa amb la camisa d'ell, que li queda grossa de talla, però que li encanta perquè duu el seu perfum. Ara, que és estiu s'ha abonat a les sandàlies i als pantalons curts, li queden molt bé i sap lluir-los. Una vegada ja s'ha vestit, s'estira a llegir sota l'ombra d'un arbre. Llegeix històries senzilles, d'amor, realistes, lleugeres, amb finals feliços. De les que a l'hivern no llegeix, perquè no té temps, perquè les troba tontes, en canvi ara, que és estiu li agraden, i molt, les devora. Dina aliments lleugers, perquè no li facin més calor i fa la midgiada, perquè no fer res cansa. No ho fa mai, això de dormir havent dinat, però ara és estiu, i s'ho perdona, està de vacances i vol relaxar-se. De fet li va bé, està radiant i feliç, el seu somriure surt més ara que és estiu i la seva pell és ara morena la fa encara més bonica. Fa el ganso tota la tarda i llavors surt a córrer, a pedalar, a nedar tan és, la questió està en fer esport. Li agrada, és molt activa durant l'hivern i no ho deixarà perdre ara, pot relaxar-se, però tampoc tant. Les tardes d'estiu són màgiques, sempre li han agradat molt, són hores de trànsit entre la xafogor i l'aire fresc del vespre, hores en les que la gent surt a fer esport, a passejar...Quan ha acabat de córrer, pedalar o nedar li agrada mirar a la gent, per això es compra un gelat al parc i es queda a veure la gent. Li agraden especialment les families, pares radiants de felicitat i nens que no paren ni un segon quiets, "quines postals tant maques..." pensa, també li agrada comparar les parelles joves i les que ja són àvis, uns amb tota una vida per davant i els altres amb tota una vida plena de records "però tots amb una vida plena d'amor" es diu. S'ha fet fosc. Un sopar ràpid i surt a fer el toc. Alguns dies hi va amb amigues altres amb els pares, alguns amb el seu germà, altres sola. Els carrers es buiden ara que es estiu, ella viu en un poble tranquil, lluny de qualsevol atracció turística, i li agrada, però només fins a cert punt, perquè fins i tot sembla que tots els cotxes i sorolls s'hagin esfumat i li fa una mica de pena veure-ho tot tant desolat. Però tan és, l'aire del vespre és fresc i sempre li ha agradat.