Envoltada d’arbres sans i en un ambient fresc. Rere dels
vidres xops per la pluja que no cessava. Veient la cadira del pati balancejar-se
al mateix compàs que el vent. Ella seia.
Va tornar cap a la cambra. Li agradava tant la calidesa del
nòrdic de flors de colors, l’escalfor de la llar de foc, l’olor de la fusta, la
catifa davant del llit que havia adquirit per la ocasió, l’espelma de la
tauleta de nit...
I en aquell instant, ella va trobar tot el que havia estat buscant.
Et desitjo...
va dir
I en aquella cambra va escriure els seus millors relats.
