Avui, uns anys més tard m'he retrobat amb totes les meves nines. Aquelles a les que amb la meva germana haviem tallat els cabells, i els pintavem de colors, ara, uns anys després penses ¿perquè ho vaig fer? Doncs no sé! Suposo que amb els cabells roses i els llavis negres ens agradaven més...Les he vestit d'estiu amb tots aquells vestits amb els que havia passat dies i dies jugant, i els hi he rentat la cara, traient-els'hi totes aquelles pintades de retoladors. Les he assegut totes juntes, perquè ja que jo les he retrobat tants anys després i segurament elles també tenien moltes coses per explicar-se.
També he trobat peces de les meves cuinetes i firetes, les he ordenat totes, les he posat juntes i he recordat aquelles tardes jugant amb elles, imaginant restaurants, imaginant hotels, i he trobat aquelles cartes i menús que amb la Laura haviem fet pels nostres clients, cartes del restaurant "La deliciosa" i coses així, que ara mires i dius, caram, quina imaginació!
També hem trobat coses més velles encara, com aquella manteta petita, tova de colors, plena de coses per fer, un telèfon per tocar, un tambor per picar...i com ens agradava! I aquell peluix, aquell pallasso de colors, que estirava el seu coll i feia música i encara sona! Quina il·lusió m'ha fet que encara estigués com el primer dia. I en Marlin, aquell peluix groc, que la mama em va portar de Berlín, i també, que encara té la música que tenia el primer dia...
I papers, m'he retrobat amb aquelles cartes que escrivia a la mama els dies que ella arribava tard que jo ja dormia, i li preguntava com li havia anat el dia, què havia fet, i li explicava tot el que jo havia fet a l'escola, fins i tot si algun dia m'agradava la roba de nosequí o nosequè que nosequí havia fet. Tot de detallets macos macos. També li feia dos quadrets, en el primer jo hi ddibuixava alguna cosa (una flor, un sol, un ànec...) i en el segon ella m'hi dibuixava alguna cosa (un vaixell, una ambulància...). També hi havia dibuixos que la Laura feia, i que jo, com a germana gran corregia! (Corregia! impressionant!) I fitxes que li feia, perquè aprengués...i jo feia creuetes i posava bé amb retolador vermell. Quan ho veia ella s'enfadava perquè no volia que tatxés el que havia fet, ni per bé ni per malament i ens haviem barallat moltes vegades per aixó.
Tot aixó, ha fet del dia d'avui un dia més acollidor, més càlid. Ple de tots aquests records que cap figurarà mai dins de les set bosses que ara duem cap a la deixellaria, perquè pot ser que falti lloc a casa, però mai mai em sobraran totes aquestes joguines que de petita em van fer tant feliç i que em segueixen traient un somriure cada vegada que em retrobo amb elles.
