Per sort mai
no he passat gaire temps en un hospital. No és un lloc que m’agradi massa, per
no dir poc (quasi gens). Però fa uns dies vaig anar-hi a passar
un matí per voluntat pròpia. Sempre m'han fet mitja por els metges,
tots fan cara d’acabar de sortir d’un quiròfan en el que han tret algun òrgan
en un pacient, o de venir a dir-te que t’hauran
de treure el queixal del seny, o de comunicar-te que et posaran una vacuna amb
una agulla molt gruixuda...I efectivament, quan vaig arribar allà tot seguia igual. Els hospitals són un món blanc i gris. Encara que no anava per aquells passadissos amb la por de
que en qualsevol moment algú volgués fer-me alguna prova o dir-me alguna cosa,
perquè aquell dia la visita no era per mi, sinó per algú que desitjava que al sortir tingués una mica més de salut, , tant m’era si necessitava una vacuna, una operació o una prova estranya,
el que fos, però encara ha de viure molt i molt i ho ha de fer amb la salut al 100%.
