BONES FESTES!

Us desitjo somriure fins que us faci mal la panxa, 

abraçades calentes, petons plens d'emocions. 

Us desitjo màgia, llum i felicitat. Pau i amor. 

Desitjo salut: per tu, per mi, pels teus i pels meus. 

Salut per un món malalt. 

Us desitjo taules envoltades de família i menjar. 

Sobretaules llargues i brindis sincers. 

Desitjo regals i sorpreses. 

Desitjo que us estimeu molt. Que perdoneu. Que ploreu. Que poseu totes les vostres forces en allò que vulgueu aconseguir. 

Us desitjo passió.

Desitjo que hagueu complert tots els desitjos per aquest any i que feu realitat els que us proposeu pel 2016. 

Desitjo que el millor d'aquest 2015 sigui el pitjor del 2016

Bones festes!

Les dues cares d'Andrzej Wróblewski

¿Cómo mirar al artista que se empeñó en dar sentido a su obra cuando el significado era elusivo, esbozando utopías, siempre nuevas, respaldadas por una creencia en el futuro, pero resquebrajadas por el recuerdo de la guerra, el artista dividido entre el compromiso político y la necesidad de encontrar su propio camino artístico?

Després de la Segona Guerra Mundial el món va canviar radicalment i res va tornar a ser el que abans era, també en el camp de les arts. Durant el S. XX es van produir les brutalitats més bèsties que mai ha fet l'ésser humà i, davant aquesta situació, els artistes van plantejar-se dues opcions. En primer lloc, podien continuar fent art com si res no hagués passat, és a dir, podrien fer com si l'art seguís el que s'havia iniciat al S. XIX. En segon lloc, podien prendre consciència de que el món estava canviant i transmetre-ho així en l'art. Aquesta segona opció va ser la que la majoria d'artistes van seguir, entre ells, Andrzej Wróblewski.

Madrid

Avui us porto unes fotografies de la última ciutat que m'ha robat el cor: Madrid. 

Madrid és una ciutat que ja coneixia però que m'ha tornat a enamorar. Aquesta vegada he visitat Madrid fugaçment però li he trobat un encant espectacular que no recordava. Potser és perquè he visitat dues de les exposicions més boniques que he vist mai (que llegireu al proper post). Potser perquè veure la ciutat sota els llums de Nadal, passejar amb bufanda, caminar fins que els peus no poden més i recórrer els carrers i museus que tantes vegades he vist a tantes fotografies i guies de viatge té quelcom especial.

A continuació, us deixo algunes de les fotografies que he fet, des dels llocs més típics als nous descobriments. 

Revivint moments. Intensament.