Carrers

Avui m'he cansat a tant escriure, hi ha massa lletra a les meves últimes entrades, així que he decidit que avui compartiré amb vosaltres una mica d'alló que tan m'agrada, fotografia.

M'he decidit a començar amb una de les coses que més m'agrada fotografiar: carrers. 
No sé molt bé perquè, potser perquè  tenen molta gent anónima, amb cares diferents (però si el que volgués fóssin expressions podria fotografiar cares, no?), potser perquè són diferents a casa ciutat, no sé, però el que sí sé és que m'agraden molt!

També m'he decidit a fer aquest mini recopil·latori amb fotografies recents recents, concretament de Suècia, i més concretament encara de Karlstad. Així que encara són calentetes, fa una setmaneta tot just que era allà dalt. Tots els que m'heu vist, ja heu vist que m'ho he passat fantàsticament, i els que no doncs us ho dic ara: ha sigut preciós!

En aquest viatje he après moltes coses (apart d'Anglès), he après personalitats, caràcters, amistat, abraçades, neu i fred, estimació, acollida, i milions de somriures (i llàgrimes de despedida!) Però de tot el que he après em quedo amb unes paraules, no en relació al viatje, però si que m'ha donat molt a pensar:








"En aquesta vida hi ha molts escalons, vas pujant-los i aprens coses, cada dia en pujes algun. Hi ha escalons que són molt alts, d'altres que són molt llargs, però sempre sempre s'aprèn. També has de tenir en compte que cadascú té la seva propia escala per pujar, i cadascú l'ha de pujar. Per tant només has de procurar de pujar la teva i aprendre el màxim, les altres ja no són cosa teva."