No és massa tard per tot allò que és important.

Fa un any i varis mesos, A i B van decidir que els seus camins no havien de seguir la mateixa carretera.

No va haver-hi un motiu concret, sinó que va ser un cúmul de circumsàncies. Tant A com B creien que el llaços que es fan, queden fets, i que no cal cuidar-los, apretar-los, posar-los bé les cintes, i sí, és necessari.

Diuen que el temps ho arregla tot, i bé, potser és cert, o potser és com un cóctel d'oxigen, d'aire fresc, i sí, és necessari.

El dia de l'aniversari de B, després de pensar-hi molt, A va decidir que era un bon moment per felicitar-la, i no, B no va poder aguantar-se les llàgrimes. B no sap ben bé perquè, i de fet, aquesta felicitació va rondar-li pel cap dies i dies, havien quedar per parlar, però B no tenia ni idea del que havia de dir. Havia de demanar perdò? Perquè? Era culpa seva tot? Havia d'acusar a A d'alguna cosa? No, tampoc era culpa seva. B estava feta un embolic. 

B ara té un peix, unes arrecades díficils de portar, una treneta de colors...ha canviat, també psicológicament, ho veu diferent. I avui parlarà amb A.

A l'hora acordada al lloc acordat s'asseuen davant una beguda, parlen i parlen...¡Tenen tantes coses a dir-se! Han canviat coses, però hi ha alguna cosa que es manté: el mateix punt de vista.

Diuen que el temps ho arregla tot, i bé, potser és cert, o potser és com un cóctel d'oxigen, que amb el temps es converteix en dióxd de carboni.

B surt contenta, tornaran a quedar, n'està segura, li ha agradat parlar durant dues hores en les que el temps ha volat. Però B té molts dubtes encara: ha de tornar a ser tot com abans? pot recuperar-se? on és alló de "quan una gerra es trenca pots enganxar-ne els trossets però mai tornarà a ser com abans"? És tot molt confós, díficil. B té por. No vol que torni a ser com abans, perquè això inclou que acabi com abans. És més perquè ha de ser-ho? B no sap ben bé què vol. Vol canvis i més canvis, vol cóctels d'oxigen, i d'aire fresc. No vol cap problema, no. Ja n'ha tingut prou. B vol trobar el seu lloc al món, aquest on hi encaixi, aquest on hi estigui bé, sigui amb A sigui amb C amb D o fins i tot amb Z, queden moltes lletres, moltes persones, molts dies, queda molt i B té ganes de viure, se divertir-se i n'està segura que ho farà. B somia, somia i algun dia aconseguirà tot allò que es proposa.

Tant li fa a B seguir una carretera o una altra, el que mai vol fer és esborrar el seu propi camí. I això ho té clar.