Fuig.

Truques a la porta, tornes a ser aquí. No vaig dir-te que ja m'havia cansat de tu? Llavors...per què tornes? Ja ho sé, m'intentaràs convèncer ambb les teves estùpides paraules. Pero et diré alguna cosa, que de fet ja hauries de saber: no m'importen, gens, per res, estic massa bé.

-Hola! Caram, quin canvi! Estàs guapíssima!

(gràcies, suposo. Però no accepto floretes, vols comprar-me i no ho aconseguiras)

-Com estàs bonica? Tot bé suposo.

(Estic perfectament, vaja, estava, fins ara, que has vingut, no feia falta, no et vull veure!)

-Jo vaig fent, el treball, els estudis, tot em va molt bé!

(doncs me n'alegro, molt, de veritat, però no sé a quin món vius, al meu no)

-En realitat tenia ganes de veure't, ha passat massa temps...

(massa temps? però què dius? ets ben boig!)

-Mira Emma, no sé què et passa, però et noto absent...saps que vinc a buscar-te no? Algú t'ho havia dit abans que arribés oi?

(Ah, quina casualitat, doncs sí, ho savia, i què?)

+Mira Hivern Rutina, no et necessito, estic bé, de veritat, t'ho prometo. Estic amb l'Estiu, i estic bé, em cuida, i em fa feliç. Visc entre la piscina i la platja, amb els meus amics, faig esport, miro la televisió, surto, toco la guitarra, faig barbacoes i el tinc a ell. L'estimo massa, i amb tu no el veuré tan sovint com ho faig ara. Et demano si et plau que marxis, encara em queden dies, res s'ha acabat, no vull que segueixis assegut al meu portal esperant el teu moment, ja arribarà però ara marxa, fuig, no et necessito.