Nit de tempesta

Avui és nit de tempesta. 

Ho han anunciat al temps, i no t'ho has cregut, total, sempre s'equivoquen. 

Has estat al bar fins que la cambrera, a la qual no treus ull de sobre, t'ha fet fora perquè havia de fer caixa i era més de mitjanit. T'hagués agradat marxar amb ella, però té marit i dos fills.

Encara anaves amb l'americana, la camisa i els pantalons de la oficina, però ja t'havies tret la corbata, et senties interessant i extremadament sensual, però anaves mig gat, com cada dia. 

Has entrat a casa, has deixat les claus i t'has posat el teu pijama de quadres ridícul. Si algun dels teus companys o companyes de feina  et veiés com jo et veig se'n riuria de tu sempre més. Tens dues cares, i ho saps. 

Deixes el teu telèfon a la tauleta de nit després de revisar que no hi ha cap missatge. Qui esperes que et parli un dimarts a les dues del matí?

Les cerveses que havies près et feien rodar el cap i no podies dormir. 

Aleshores ha començat a ploure, crec que mai havies vist tanta pluja caure del cel.  Llamps i trons. Cada llampec il·luminava tota la teva cambra i jo veia com t'anaves cargolant dins els llançols blancs. Amb cada tro t'arrupies al coixí. 

També sentia com somicaves. 

Qui ho hauria d'haver dit eh? Tu! que sempre presumeixes de poder beure sense perdre el control, d'haver estat amb la filla del cap, de tenir un xalet amb vistes al mar amb terrassa i el millor cotxe, de no tenir por de res...

Tu avui enyores algú que s'alegri de la teva arribada a casa, algú que t'escalfi els peus ara que tens fred, algú a qui abraçar quan et sents sol,...

Tu avui estàs trist perquè et fa por la soledat que t'envolta sempre i que s'accentua les nits de tempesta.