Impressionistes i moderns. De la Phillips Collection al Caixaforum de Barcelona.

L’exposició Impressionistes i Moderns divideix i sintetitza en sis blocs l’Art Contemporani amb obres dels artistes més rellevants d’un període que va des del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX, fet que suposa dos contextos i mentalitats totalment diferents.

Així doncs, com conviuen en un mateix espai Jean-Auguste-Dominique Ingres i Mark Rothko? La convivència entre aquests dos artistes només pot explicar-se gràcies a les més de 60 pintures que hi ha en aquesta exposició i que separen La petita banyista (1826) i Untitled (1968).

Jean-Auguste-Dominique Ingres, Petita Banyista, 1826.
The Phillips Collection, Washington D.C. 

Mark Rothko, Untitled 1968, 1968.
The Phillips Collection, Washington D.C. 

L’exposició es divideix en sis blocs: Classicisme, Romanticisme i Realisme; Impressionisme i Postimpressionisme; París i el Cubisme; Intimisme i Art Modern; Natura i Expressionisme; Expressionisme Abstracte. En cadascun d’aquests blocs, separats físicament, es presenten algunes obres dels principals artistes de cada estil. 

En el bloc de Classicisme, Romanticisme i Realisme hi ha obres d’Ingres, Delacroix, Courbet, Consable, Daumier, Manet o Corot, entre d’altres. En aquestes obres s’evidencia la influència dels artistes clàssics en les obres dels artistes del segle XIX així com l’equilibri i la claredat compositiva. Així doncs, els artises se centren en la recerca de la perfecció formal basada en la forma i el color. També pot s’observa l’interès per la representació paisatgística romàntica encapçalada per una nova categoria estètica present en l’art: el sublim. Durant el romanticisme predomina el desequilibri compositiu i la independència de l’artista en aspectes creatius i imaginatius. Finalment, amb les obres realistes hi ha un interès per mostrar les coses tal com són observables, sense idealització.

El conjunt d’obres de Sisley, Monet, Cézanne, Redon, Morisot, Degas o Van Gogh, entre d’altres, formen part de l’Impressionisme i Postimpressionisme. Els artistes impressionistes centren la seves preocupacions en la llum i la seva incidència en els objectes i en el paisatge, analitzant els colors i mostrant-los tal com ells els veuen, per tant, parlem d’una visió subjectiva i personal. El tema paisatgístic és molt recurrent en aquests artistes. Els postimpressionistes tenen com a objectiu superar els impressionistes en el tractament de la naturalesa, que no és un punt final on arribar sinó un punt de partida per crear.

El tercer bloc, París i el Cubisme, hi és representat amb obres de Picasso, Modigliani, Dufy, o Braque, entre d’altres. Durant aquest període i fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial, París es converteix en la capital cultural europea, per tant, molts artistes van desplaçar-s’hi i esdevingué el lloc ideal per la proliferació de novetats artístiques. El Cubisme és un moviment que sorgeix de la voluntat d’experimentar noves formes de representació artística, en són un exemple les representacions de diferents punts de vista en una sola obra pictòrica que va tenir molta influència en artistes posteriors.

Intimisme i Art Modern és un bloc en què trobem obres d’artistes com Bonnard, Vuillard, Morandi, Braque, Nicholson o Matisse. L’intimisme, representat amb obres de Bonnard i Vuillard, és un estil que se centra en escenes interiors i quotidianes, aparentment banals. El gènere de la natura morta també pren importància en aquest període. Artistes com Matisse faran de vincle entre la figuració i l’abstracció cromàtica, tendència que serà portada a l’extrem posteriorment.

El penúltim bloc, Naturalesa i Expressionisme, compta amb obres de Kokoschka, Kandinsky o Roulaut i també amb obres d’artistes americans, d’on procedeix la Phillips Collection, com Dove o O’Keeffe. La naturalesa segueix essent un element molt important. L’Expressionisme podria definir-se com la reacció emocional i personal de l’artista respecte allò que l’envolta. Les obres no volen representar allò que veiem sinó allò que sentim. L’Expressionisme també és un moviment que posa les bases de l’Art Abstracte.

Finalment el sisè bloc, Expressionisme Abstracte, mostra obres de De Staël, Vieira da Silva, De Kooning, Moterwall, Pollock, Gottlieb, Guston i Rothko. Aquestes obres mostren la vida i el món interior de l’artista. No hi ha figuració, normes ni regles, sinó sentiments i emocions.

Així doncs, com conviuen en un mateix espai Jean-Auguste-Dominique Ingres i Mark Rothko?

L’obra d’Ingres és una representació de petites dimensions, figurativa, amb una protagonista femenina nua preparant-se per banyar-se. L’escena té lloc a l’interior, en un context íntim, que van explorar, com hem vist, els artistes intimistes. Ingres va buscar la seva inspiració a Orient per poder representar un nu que no mostrés una escena mitològica. Es tracta d’una obra classicista, per tant, les formes són pures, acadèmiques i el tractament del color és molt acurat.

L’obra de Rothko, en canvi, és una representació abstracta que va iniciar-se amb l’obra de Matisse o amb l’Expressionisme. Rothko busca la força en les relacions i els contrastos cromàtics entre el blanc i el taronja. La principal font d’inspiració de Rothko és el seu subconscient, les seves emocions i el seus sentiments, camí que havia començar a explorar l’Expressionisme i que va culminar a l’Art Abstracte.

Què és doncs, el que uneix aquests dos artistes? L’evolució de l’art contemporani que podem resseguir en les obres que presenta l’exposició Impressionistes i moderns. Cada artista va fer petites aportacions que van modificar el marc general en què s’inseria la seva creació pictòrica, aquest fet va permetre canvis importants en la Història de l’Art que ens permeten avui veure en una mateixa sala d’una exposició obres tant diferents com La petita banyista i Untitled 1968.

Exposició Impressionistes i moderns. Obres mestres de la Phillips Collection. 

Al Caixaforum de Barcelona fins el 19 de Juny de 2016.