Rimini

Ens n'anem d'excursió a Rimini!

Rimini és una ciutat d'estiu, un dels principals punts d'estiueig del mar Adriàtic. A la regió d'Emilia-Romagna, és conegut pels seus quilòmetres de platges, els pubs, les discoteques, els restaurants, les gandules, els para-sols, i les petjades que hi ha deixat la història. Rimini va ser una ciutat molt pròspera, especialment durant l'antiguitat clàssica i el Renaixement.

El Ponte di Tiberio, del segle I dC. La seva construcció va iniciar-se l’any 14 dC, sota la promoció d’August i va ser acabat per Tiberi l’any 21 dC. Està construït sobre el riu Marecchia, seguint el qual arribem al port de Rimini i a les platges. Està format per cinc arcades de diferents mesures i és l’únic pont que travessa el riu, per aquest motiu, durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys van voler-lo destruir en diverses accions però mai van portar-les a terme. Actualment és un dels principals atractius turístics de la ciutat. Està envoltat d’un parc que convida al visitant a relaxar-se davant l’imponent obra clàssica.

Seguint el riu Marecchia passejem pel port de Rimini i arribem fins a la gran platja que és molt similar a les de Ravenna. És una platja quilomètrica oberta al mar. És la zona més viva durant l’estiu, en què la sorra està plena de bars i el passeig marítim ple de restaurants i discoteques. A segona línia hi ha hotels i apartaments. Tot el que necessita una ciutat d’estiu. Al Setembre, quan la majoria de turistes han marxat, la meitat de comerços han tancat i la platja està quasi buida, els colors del mar i la brisa conviden a passejar amb els peus a l’aigua. Realment una zona meravellosa per passejar i descansar.

Al centre de la ciutat, tot recte des de l’estació de tren on hem arribat, estava ple de paradetes d’un mercat. Els primers carrers eren un mercat d’antiguitats i llavors hi havia parades de roba, complements, menjar... Just abans d’arribar la Ponte di Tiberio vam trobar una botiga-pastisseria on van fer-nos una piadina vegetal deliciosa de rúcola i formatge.

Passejant pel centre, trobem l'obra més destacada del Renaixement: el Temple Malatestià o Església de Sant Francesc. L'any 1450 Panadolfo Sigismondo Malatesta, promotor de l'obra, va ordenar a Leon Battista Alberti la reforma d'una església del segle XII-XIII per convertir-la en un panteó de glorificació de la família Malatesta i els seus avant-passats. La reforma del temple va mantenir l'estructura medieval amb un llenguatge nou i modern.

El projecte inicial d'Alberti era molt ambiciós: un edifici de planta centralitzada amb una cúpula semiesfèric i naus gòtiques. No obstant això, aquest projecte mai va realitzar-se.

L'any 1456, amb la mort de S. P. Malatesta s'interrompen les obres per falta de pressupost. Aleshores el projecte inicial es modifica: a la part exterior del temple es succeeixen unes arcades d'ordres clàssics cadascun dels quals havia d'albergar un sarcòfag de la família Malatesta. Aquest model d'arcades està influenciat pels arcs de triomf clàssics. 

La coberta d'aquest temple de planta basilical és a dues aigües. 

L'interior és un lloc especial, diferent a la resta de temples perquè es produeix una confluència de llenguatges, una tendència molt estesa durant l'Humanisme. En aquest període a inicis del Renaixement, es recuperen elements molt importants del món clàssic, per exemple els signes del zodíac. El temple Malatestià de Rimini és un dels primers edificis en què veiem la recuperació d'elements clàssics tant característics durant el Renaixement.