Els set secrets de Bologna

Bologna és una ciutat plena de llegendes i secrets. A part de passejar sota els pòrtics i entrar a les seves esglésies, una altra manera de recórrer la ciutat, és a través dels Set secrets de Bologna.

Neptú, des d'una altra perspectiva. A Piazza Maggiore hi ha la Fontana di Nettuno de Giambologna. La llegenda diu que l'escultura original va haver de ser modificada perquè els arquebisbes de l'esgésia van considerar que els atributs sexuals de l'escultura eren excessius. Així doncs, van obligar a Giambologna a reduir-ne una part però va fer-ho de manera magistral: just davant l'entrada de la Sala de la Borsa hi ha una llombarda de color diferent. Si ens hi situem a sobre veurem un efecte òptic: el dit gros de la mà de Neptú sobresurt afegint el tros de membre que l'església va fer reduir a Giambologna. En aquests moments estan reformant l'escultura i no vam poder-la veure. 

Imatge: http://www.viachesiva.it/2014/12/12/i-sette-segreti-di-bologna-quali-sono-e-dove-sono-e-qualche-segreto-in-piu/

El calendari solar, a San Petronio. Entre Novembre i Març, a l'interior de la Basílica de San Petronio, a Piazza Maggiore, podem observar un calendari solar amb la meridiana més gran del món. Al sostre de la basílica hi ha un forat pel que entra el sol al migdia i il·lumina la zona de la meridiana del dia corresponent. El calendari va ser construït per l'astronom Giovanni Domenico Cassini l'any 1655 i fa quasi 70 metres de llargada. San Petronio va ser dissenyada com una gran basílica que havia de superar San Pere del Vaticà a Roma però mai va completar-se. 

Imatge: http://queridodiarioerasmus.blogspot.com.es/2013/06/los-secretos-de-bolonia.html

Bologna era Venècia. Bologna és una ciutat molt freda a l'hivern i molt càlida a l'estiu per un motiu: sota els edificis està plena de canals. De fet, era coneguda com la piccola Venezia. Els canals eren utilitzats per transportar mercaderies i per fer funcionar les fàbriques de paper i seda. No obstant això, una reforma urbanística del segle XIX va sobterrar-ne la gran majoria. De fet, avui només podem veure'n un a través de la finestrella. Probablement la finestra més famosa de la ciutat, situada a Via Piella, a pocs metres de Via Independenzia. 

Mala punteria. Les fletxes del Casa Isolani també formen part de les llegendes de la ciutat. Casa Isolani és un dels pocs exemples d'edificis civils del segle XIII. Actualment, és un centre comercial, anomenat Corte Isolani, que inclou negocis de luxe i resturants. En el pòrtic de fusta previ a l'entrada de la casa hi ha tres fletxes clavades. Diuen que aquestes fletxes són allà perquè uns clients volien matar un comerciant que els havia estafat. Estaven esperant que ell sortís a la finestra per disparar les fletxes quan una dona nua va aparèixer a la finestra del costat i van distreure's, per això les fletxes van acabar clavades a la biga. Altres llegendes diuen que les tres fletxes simbolitzen els tres poders de la ciutat: església, partit i senat.  

Imatge: http://www.viachesiva.it/2014/12/12/i-sette-segreti-di-bologna-quali-sono-e-dove-sono-e-qualche-segreto-in-piu/

El diable també. Creuant les galeries de Corte Isolani arribem a Piazza Santo Stefano. Aquesta plaça també amaga alguns secrets. La llegenda diu que en aquesta plaça vivia una de les families més riques de la ciutat. Van encarregar a un arquitecte que posés els rostres dels membres de la familia a la façana del seu palau. Entre uns i altres, va esculpir el rostre del diable, com si fos un membre més de la familia. Algunes llegendes diuen que significava un membre concret de la familia, altres que era una manera de representar el mal que habitava en la familia. Sigui com sigui, el diable vigila, encara avui, els curiosos que passejen per Piazza Santo Stefano.

Cannabis medieval. Al final de Via Independenzia, arribant ja a Piazza Maggiore hi ha un dels pòrtic més famosos de la ciutat. Sota la Torre degli Scappi hi ha un fresc amb la inscripció "panis vita, canabis protectio, vinum laetitia" que significa "el pà és vida, el cannabis protecció i el vi és alegria". El cannabis era una substància permesa durant l'edat mitjana a Bologna i era una gran font de riquesa per l'agricultura local. 

Parets que parlen, parets que escolten. Al centre de Piazza Maggiore, sota la Torre dell'Arengo del Palazzo del Podestà. En aquest lloc hi ha un encreuament amb quatre cantonades, sobre dues d'elles hi ha San Domenico i San Petronio, patrons del a ciutat. Si parles sota una d'aquestes dues escultures, s'escolta a la cantonada oposada, sota l'altra escultura, gràcies a la bòveda. Aquest sistema era utilitzat perquè els leprosos de la ciutat puguéssin confessar-se sense haver d'estar en contacte amb els cures.

Bologna és una ciutat de secrets. Aquests set són els més famosos però hi ha moltes més llegendes i històries que recòrren la ciutat. 

Bologna té més de 40 quilòmetres de pòrtics, només al casc antic. Diuen que des de 1288 cap edifici podia construir-se sense pòrtic. Si sumem els quilòmetres de pòrtics de la perifèria de la ciutat, arribem a un centenar de quilòmetres. El pòrtic més llarg i més famós és el de San Luca que uneix el centre de la ciutat amb el Santuario della Madonna di San Luca, fa més de 3,5 quilòmetres i té 666 arcs. 

El símbol de la ciutat són les dues torres del segle XII: degli Asinelli i Garisenda, totes dues inclinades. La torre Garisenda mesura 47 metres d'alçada, no va acabar-se perquè tenia problemes d'estabilitat degut a la seva inclinació. Avui podem pujar els 498 escalons de la torre degli Asinelli, de 97 metres d'alçada. Les vistes són meravelloses. Diuen que si pujes aquesta torre abans de graduar-te, no et graduaràs mai. 

Una altra curiositat sobre Bologna es troba a un dels dos rellotges de l'estació de tren. Al sortir-ne, si es creus el pas de zebra, des de la plaça es veuen dos rellotges: un a cada costat de l'edifici central de l'estació. Un d'ells, el de l'esquerra, està aturat a les 10:25. El 2 d'Agost de 1980 Itàlia va patir el seu pitjor atemptat feixista després de la Segona Guerra Mundial. Just en aquesta hora va explotar una bomba a l'estació. Al reconstruir-la també va col·locar-se una placa amb el nom de les víctimes.  

També es coneix la ciutat de Bologna com la dotta, la grassa e la rossa. La dotta perquè conté la universitat més antiga d'occident, l'Alma Mater Studiorum Università di Bologna va fundar-se l'any 1088. La grassa perquè no pot entendre's Bologna sense pensar en cibo: tortelloni, mortadella, lassagna, ragú, etc. I la rossa pel seu govern d'esquerres però també pels colors de les cases, els pòrtics. Últimament també s'ha afegit la turrita per les nombroses torres que hi ha a tota la ciutat. Es diu que, durant l'època medieval, cada torre era el lloc on vivia una familia noble. 

Des de la mitjanit de divendres fins a la de diumenge al centre de Bologna es converteix en una zona peatonal (T-Days), passejar per Via Independenzia sense cotxes és un gran privilegi.