Ravenna

Aquesta doncs és la segona part del meu viatge de principis de Febrer a Bologna i Ravenna. Després de passar molt fred i enamorar-nos de Bologna vam anar cap a Ravenna. 

Dia 3

Deixant enrrere la nevada i freda Bologna, al vespre vam arribar a Ravenna. Al ser tard no vam poder visitar massa coses però aquest dia va ser molt bonic. Vam tenir estona per pensar, parlar i conèixer-nos millor. Fins i tot, de començar a pensar en una tornada a Bologna!! Viatjar diuen que és allò en què gastem però que ens fa més rics, realment en aquest viatge m'he adonat que això és ben cert.

A través de la Sibèria Italiana vam arribar a Ravenna

Bologna

Aquesta entrada, a més d'estar a la categoria de "Viatjes i turisme", inaugura una nova categoria: "Art". Crec que ja és hora que en aquest espai hi hagi una part del que ara mateix m'ocupa la major part del temps: estudio el grau d'Història de l'Art. Així doncs, crec que és moment que, en el blog, hi hagi un espai on anar posant les diverses exposicions, obres destacades, seminaris, viatjes i escapades que faig en relació amb l'art. 

La primera entrada d'aquesta nova categoria és el viatje a Bologna i Ravenna que vaig fer la primera setmana de Febrer. És un viatje que esperava amb molta il·lusió i que ha sigut molt especial per a mi. L'he repartit en dues entrades per tal que el post no sigui tan llarg. En aquesta entrada us ensenyaré els detalls més bonics de Bologna i a la següent (que espero publicar la setmana que vé) hi haurà l'experiència a Ravenna.

Nit i dia

Negre com la por.
Tarojna com el foc.
Groc com el sol.
Blau com el mar. 
Gris com els teus ulls.
Fred com aquest hivern. 

Aquí i ara.
Com la nit i el dia,
tu i jo. 

Bones festes

Arriben altre cop els darrers dies de l'any. Dies d'emocions, il·lusió, màgia i sorpreses. 

Són dies de grans desitjos i esperançes. Dies en què la màgia vola, independentment de la condició social, les creences, el color de pell i els diners que tingui cadascú. Per Nadal, tothom s'il·lusiona.

Sopem amb familia, menjem plats massa plens, compartim copes, torrons i tortells. Els més petits obren els regals que han posat a la carta perquè aquest any s'han portat molt bé. I els més grans també rebem sorpreses que ens fan molt feliços. 

Són dies de brindis i brindarem per la salut, per l'amor, per la música, per molts somriures, pels amics, per les sorpreses, pels sopars, per la vida!!

Ed Sheeran a Barcelona

Mai havia anat a un gran concert, per tant, em feia especial il·lusió anar el passat dilluns 24 de novembre al Sant Jordi Culub de Barcelona a veure a Ed Sheeran. Després d'un dia llarg i un parell d'hores de cua mentre Saint Raymond ja tocava dins el local, quan passaven uns minuts de les nou, va començar l'actuació. 

A vegades, és molt senzill.

El post d'aquesta setmana és d'aquests que venen carregats de fotografies. I també és un post molt senzill. Perquè a vegades tot és molt complicat i necessitem desconnectar. I a vegades necessitem deixar de mirar cap a fora i escoltar-nos a nosaltres mateixos. I necessitem tranquil·litat, somriure i aturar-ho tot un moment. I és més senzill del que pensem. Ho és tant com...

...asseure's un dia davant el mar a escoltar les onades

Ha trobat a faltar.

Ha trobat a faltar la lluna, les nits de dies grisos. Ha trobat a faltar un jersei gruixut, un dia fred. També ha trobat a faltar un paper quan tenia una idea. I un balcó on seure a llegir una tarda, en una casa petita d'una gran (i horrible) ciutat. Ha trobat a faltar plats i cadires a taula, a l'últim dinar familiar. També un banc on seure a mirar el mar des d'un acantilat. I ha trobat a faltar un sopar al bar amb els seus amics, que viuen lluny.

Ha trobat a faltar una despedida, abans de marxar. Ha trobat a faltar persones, que el temps i el destí van endur-se'li. Ha trobat a faltar unes mans, que li acariciéssin el cabell, abans de dormir. Ha trobat a faltar llibres i històries on perdre's, quan no tenia ganes de res més. Ha trobat a faltar un armari ple de roba, quan volia canviar. Ha trobat a faltar el mitjó verd, que ahir va quedar-se a la rentadora. Ha trobat a faltar dos bitllets d'avió per escapar. Ha trobat a faltar cançons, que sonen en el moment i lloc indicat i la fan feliç. Ha trobat a faltar llàgrimes que mai han sortit i petons que mai ha fet. Però per sobre totes les coses ha trobat a faltar el seu somriure.

Aquell que va perdre quan el món va tornar-se de color gris. Aquell somriure tant càlid, tant bonic, tant seu.

Els 10 imprescindibles: Hamburg

"Els 10 imprescindibles"són una col·lecció d'entrades amb els 10 Must de diferents ciutats. La primera entrada és sobre Hamburg, una ciutat situada al nord d'Alemanya i és un dels ports comercials més rellevants d'Europa. És una ciutat principalment dedicada als negocis i les empreses però que en els darrers anys ha mirat també cap al turisme.

1. Fish Market und der Elbe

El  Fish Market és visita obligatòria d'un diumenge al matí (sí, matí vull dir les set). És el punt de trobada entre la festa de St. Pauli, que comença dissabte al vespre i acaba diumenge al matí, i els pescadors que arriben per l'Elbe i venen el peix. Antigament a l'interior del Fish Market hi havia les botigues on les dones dels pescadors venien el que havien pescat durant la nit. No obstant, actualment l'interior del mercat s'ha convertit en una sala de concerts amb llargues taules on beure cerevesa i menjar frankfurts entre les mirades dels turistes atónits i els que es resisteixen al mal de peus després de tota la nit ballant. 

Època de canvis.

Aquest estiu ha estat una època de canvis, de tancar etapes i començar-ne de noves, de fer-se nous propòsits... Setembre és moment de tornar a la rutina, les tasses de te calent al mati, els dinars ràpids, els apunts... per tant és moment de posar ordre després de l'agradable caos de l'estiu. Com he dit, per mi ha començat una nova etapa i el blog no podia quedar-se'n al marge. Sóc un cul inquiet i volia fer que el blog fos una mica més meu. Haureu pogut veure que físicament ha canviat una mica (i que no us extranyi si en els propers dies l'acabo de retocar...). 

Un.

Avui, si mireu el cel, veureu una estrella que brilla més que les altres. 

És ella, que des de fa un any ens somriu d'una altra manera.

Et trobem molt a faltar, àvia.