Balanç d'aquest 2011

 Doncs bé, amb aquesta i amb una altra ja tenim al 2011 a les seves derreries, aquest any que ens havia de portar a la ruina, aquesta any, que així de bones a primeres havia de ser un desastre. Doncs bé, crec que tampoc ha sigut tan horrorós. Ha tingut dies, moments, de bons i de dolents, però si tot fos genial, per tirar-hi coets ens aburririem. De tant en tant, algun mal moment va bé, així ens adonem de lo feliços i afortunats que som.

A mi, particularment, m'ha portat bastantes coses bones: 

Vaig començar l'any de festa, amb les persones que més aprecio del món, al febrer vaig iniciar una relació que al dia d'avui em té tant ilusionada com aquella tarda del dos de febrer, només que ara sóc tremendament més feliç! També he conegut gent nova, aixó sempre, vaig anar a passaejar per la rambla de Girona per Sant Jordi, i finalment he descobert que m'agrada la cervesa, també he començat nous projectes, com aquest blog, el grup, l'intercanvi que duré a terme durant el 2012, el concert que estic organitzant...inclús m'he animat i he fet un mini-taller de xinès!! He viatjat a Islàndia, que ha sigut una experciència no explicable amb paraules, he anat al concert de Russian Red, he descobert molts grups i estils de música diferents, m'ha apuntat al gimnàs, he  tornat a nedar, he celebrat el meu cumple amb un mega-sopar a la terrassa de casa i a la platja, he anat molt de festa, m'han fet lassagnes i dinars boníssims, m'han regalat un piano per Nadal, he rigut durant mitja hora seguida, i he rigut fins a no poder més, he abraçat, he fet petons, i he encomanat felicitat....i així podria estar-m'hi fins demà al matí!

I clar, com totes les coses a l'altra banda de la moneda també hi ha algun mal moment, he tingut alguna discusió amb els pares, he perdut gent que no volia perdre, he descobert que no tinc massa gràcia a l'hora de fer regals, que a vegades xerro massa i faig comentaris fora de lloc, he pogut comprovar personalment que l'estupidesa humana no té límits, he hagut de treure gent especial per mi de la meva vida (perquè últimament no feien més que nosa), he plorat per coses que no calia, he discutit amb qui no debia, he mentit a gent que no s'ho mereixia, m'he preocupat per coses que no eren de la meva responsabilitat, he donat les culpes a altra gent, m'he hagut de menjar el meu orgull amb patates, i m'he equivocat tantes vegades, he sobrat en molts llocs, he fet comentaris inadequats, he sigut pesada...però crec que estic en edat d'equivocar-me, de fet, equivocar-se no és més que un escaló per aprendre, així que ho apunto a la llista de coses que de cara al 2012 no haig de fer, així seré una mica millor persona.

I amb aquesta i amb un altra, després de tots aquests aprenentatges, després del dinar de Nadal, i els empatjos de polvorons, torrons, galetes i canalons, desitjo de tot cor, a tota la gent que ha fet d'aquest 2011 un any molt especial per mi (amics, parella, seguidors d'aquest blog, familiars, companys de classe, de coral...i segur que em deixo molta gent) tota la felicitat del món durant aquest 2012, tota l'alegria i molta molts positivitat, que ens farà falta, desitjo que aprenugueu moltíssim, que feu moltes coses noves, que valoreu alló que feu malament no com una tonteria si no com una llissó més, que us arriqueu, i que intenteu guanyar, perquè si no ho intenteu ja ho haureu perdut! 

Així doncs només em queda desitjar-vos feliç any nou!