Verd.
És la natura en el seu estat més salvatge.
Són indrets humits després d'una nit de tempesta. És aquesta olor tant fresca
que ens omple els pulmons de vida. Són arbres que toquen el cel amb les seves
branques més altes -arbres tant altes que no pots abraçar. Són camins oberts
entre els que camino mesclant-me en aquesta meravellosa vegetació.
Gris.
És el mar del nord, el Bàltic. Són les
primeres onades d'aquell dissabte al matí. És l'aigua cristal·lina i freda que
toco amb la mà. També són els primers vaixells. Són platges plenes de pedres
foradades per la força de l'aigua. Són ocells i troncs que han caigut des de
dalt del penya-segat.
Blanc.
Són enormes i imponents penya-segats de
guix, brillants pel sol matiner. Són màgia i mostra de la diminutesa humana. Són sorprenents per tot el turista intrèpid que
ha arribat fins a la platja. Són respecte i por però són tous quan hi acostes
el dit. És la natura en el seu estat més salvatge.
És la Kreideküste de Rügen, un dels llocs
més salvatges i meravellosos que he vist mai.
És pura vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario