Nits d'estiu

M'agrada l'estiu. I sobretot les nits d'estiu.

Ens rep un bonic espai decorat amb molt gust: coixins, gespa, flors, llums, música, cervesa, menjars ràpids amb productes de la nostra terra...Poc a poc va omplint-se de gent. Tots esperem impacients amb l'entrada a la mà. Ludovico Einaudi.  

Ja som dins. Piano. Violoncels. Percussió. Guitarres. Violins. El Port de Sant Feliu de Guíxols. La brisa del mar. Els vaixells. El mar en calma. Llum, escenari, grades. Mil càmeres i mòbils. Una nit d'estiu. I Ludovico Einaudi. És una mescla de sensacions. Sóc en el moment exacte en el lloc exacte. Dues hores de màgia. Màgia per l'entorn privilegiat però també per les meravelloses melodies que sortien del piano i que acompanyaven els altres músics. Dues hores de gaudi, d'emocions, de pell de gallina. De mirar cap a l'esquerra per veure el mar en calma i els vaixells reposant, al centre per escoltar la música i cap a la dreta per veure els penya-segats i els pins de la nostra estimada Costa Brava. 

  Bravo! Bravíssimo!