"Una obra, pel sol fet de regalar-la, no té preu?". Amb aquesta pregunta Dolors Bosch inicia un debat sobre el valor de les obres d'art.
Dolors Bosch Agustí és una artista gironina que vol iniciar una nova
etapa creativa. Abans, ha regalat 320 obres -entre ceràmiques i pintures- a
l'exposició DesARTant al Claustre Gòtic de la Facultat de Lletres de la
Universitat de Girona.
Aquesta iniciativa
neix de la voluntat de trencar amb el prejudici de l'art per les minories.
Durant una setmana, tothom qui assistia a l'exposició podia col·locar una
etiqueta amb el seu nom a l'obra que més l'agradés (i el primer dia ja no en
quedava ni una!). Així, les obres de Dolors Bosch van desertar el seu taller i
van emprendre nous camins de la mà de nous propietaris. Cada nou propietari se
l'emporta i li dóna l'ús que vol amb un únic requisit: enviar una selfie a l'artista. Així doncs,
nens, estudiants, avis, turistes i curiosos van emportar-se a casa un trosset
de l’obra de Dolors Bosch.
L'acció que Dolors
Bosch a portat a terme, és quelcom valorable positivament. És una manera de
posar l'art a l'abast de tothom: cadascú ha pogut escollir l'obra amb què se
sentia més identificat o amb què tenia un vincle especial. No hi havia
condicions, ni títols que poguessin condicionar la nostra elecció només calia
connectar.
Però, quin valor
tenen aquestes obres?
En primer lloc, tenen
el valor de l'artista: el procés creatiu amb què ella ha treballat. En segon
lloc, tenen el valor de cada nou propietari.
Una obra, pel sol fet de regalar-la, no té
preu?
Les obres d'art no
són coses o objectes concrets sinó que depenen i afegeixen valor depenent d’una
sèrie de condicions i depenent de cada espectador perquè com ja vam dir, cada
persona té una manera diferent de mirar i entendre l’art.
Les obres d'art tenen
un sentit i una significació concreta pels primers que van fer-les i els
primers que van veure-les però també pels que els donen un ús concret o, fins i
tot, pels que les destrueixen. Quan una civilització vol destruir-ne una altra,
el primer que fa és intentar esborrar la seva identitat que es troba, entre
altres, en la seva producció artística.
Les obres no són
quelcom independent al seu context o la seva història. De fet, podríem dir que
són petites inscripcions o detalls d'un període determinat. Les obres d'art ens
mostren el seu context històric ajudant-nos a reconstruir períodes concrets i a
entendre millor els fets que van ocórrer. A més a més, també ens mostren el
context cultural perquè estan vinculades a altres obres, formes d'actuar,
religions, etc. Finalment, també aporten informació artística d'un moment
concret: quins materials, tècniques i usos hi havia en un període determinat. Podríem
dir, per tant, que una obra d'art és un diàleg entre obres contemporànies i
obres que l'han precedit. La informació que ens aporta una obra d'art va més
enllà de la seva materialitat, per tant, li aporta valor.
Els contextos
històrics, artístics i culturals estan fets de mentalitats i idees, és a dir,
tenen una manera concreta de representar la vida, la mort, el poder, etc., que
ha anat canviant al llarg de tota la història i, per extensió, al llarg de la
història de l'art. Les idees són una part essencial de les obres perquè ajuden
a definir el seu sentit i a entendre millor l'època en què van ser fetes.
Per què és tant
important tot això en una obra d'art? Per què cal afegir-hi tots aquests valors
que no tenen implícits en la seva materialitat? Precisament per això, perquè si
no, les obres d'art, es reduirien a coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario