Un dia gris, fosc, de
vent. D'hivern. El fred a Ravenna és humit, d'aquell que es posa dins el cos i
et cala els óssos. Sortir en bicicleta és cada dia una tasca més difícil. Les
mans es congelen a qualsevol hora del dia, el vent fa que se t'embullin els cabells
i se t’erici la pell. Tenir els peus freds i el nas vermell ja forma part de la
rutina. Les llums del centre s'obren a mitja tarda quan la gent passa sobre les
llambordes molles per anar cap a casa.
Els monuments resten
inalterables al pas dels anys -dels segles-. Fred, pluja o neu. Meravellosa
idea la de construir quelcom que duri per sempre.
Els jardins i parcs
públics de Ravenna estan coberts de boira gran part del dia. El terra ple de
fulles ens recorda que estem als darrers sospirs de la tardor. Encara no
hem acabat el mes d'Octubre i, entre carabasses de Halloween, Ravenna ja es prepara
per l'arribada del Nadal.
Són els dies
d'abrigar-se amb jerseis gruixuts, de dormir sota el nòrdic tou, de posar-se
mitjons de llana, de bufandes immenses que no deixin entrar el vent. Són dies
per començar-los amb un te bullint. Dies per crear un espai suficientment càlid
i acollidor per oblidar la tristesa de les platges abandonades i fredes.
A vegades penso que
el fred no està fet pel mes d'Octubre. I voldria transportar-me on encara
porten camisetes d'estiu.
Però està tan bonica
Ravenna, freda i humida, que no puc deixar perdre ni un moment.
Caminem sota la
pluja, respirem aire pur
- ja arribarà la
primavera-,
però mentre: que
bonica és la vida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario