Il Giro: Firenze

Firenze, sempre és una bona opció.

Firenze è la città dell'arte.

La ciutat té algunes de les obres d'art més importants de la història. Però no nomes això, sinó molt més: història, art, llum, turistes, botigues, restaurants, souvenirs, música, capvespres, tradició, cultura.. Firenze és essència i visitar-la en un sol dia no és tasca fàcil.

Per desplaçar-nos-hi, vam escollir fer un viatge amb tren des de Faenza. Aquesta opció, a banda de ser la més econòmica, ens oferia un viatge pels meravellosos paisatges de tardor a la Toscana. Dues hores més tard, érem al centre de Firenze. No portàvem el viatge massa preparat (error!) i això va traduir-se en certa indecisió o caos al veure la cua de més de dues hores per pujar a la cúpula de Brunelleschi o el David de Miquel Àngel. Però de seguida vam trobar un pla B. No podíem visitar-ho tot en un dia, sinó que havíem de perdre'ns pels carrers de la ciutat, deixant de banda el mapa i gaudir d’allò que sí podíem visitar oblidant el que deixàvem de banda.

La Catedral de Santa Maria dei Fiori és una de les obres d'art renaixentistes més importants. Filippo Brunelleschi va rebre l'encàrrec de culminar la cúpula del Duomo durant la seva estada a Roma. La construcció de la cúpula era un malson pels florentins. Principalment havien de fer front a dos problemes: trobar la fusta necessària per les bastides de construcció (que provenia dels Alps i això n'elevava el cost) i el pes. L'obra va iniciar-se al segle XIII i al cap de poc temps van veure que els càlculs fets fins aleshores eren excessius, tot i això, van construir un primer tambor de la cúpula. A principis del segle XV, Arnaldo di Cambio va intentar resoldre el problema de culminació de la cúpula construint un nou tambor més estret. Això no va millorar la construcció sinó que va empitjorar-la.

Així doncs, l'any 1418 es celebra un concurs en què es criden els millors mestres d'obra d'Europa perquè presentin els seus projectes per solucionar el problema de la cúpula de Santa Maria dei Fiore. Filippo Brunelleschi guanya el concurs perquè es considera que el fet de venir de Roma significa que aportarà noves idees i solucions. Entre 1420 i 1436 Brunelleschi resol l’edificació de la cúpula i també construeix la llanterna i les tribunes cegues (que tenen la funció d'alliberar pes de la cúpula).

La solució de Brunelleschi no concep una cúpula sinó dues. Per arribar fins aquí, Brunelleschi estudia el llenguatge clàssic del Pantheon i l'arc apuntat de l'estil gòtic. Així doncs, es crea una estructura interna i una estructura externa, entre les quals hi ha un espai buit. La llanterna és el punt on tots aquests elements s'uneixen. La col·locació de les teules, formant una espina de peix, permet conduir l'aigua de la pluja.

Per la solució de les bastides, Brunelleschi també inclou un nou element: no cal que neixin de terra sinó que poden sortir d'un element superior que sobresurti, així doncs, no és necessària tanta fusta. Així, podem observar que Brunelleschi no només concep l'obra com a arquitecte sinó que té en compte tot allò que l'envolta.

La cúpula de Santa Maria dei Fiore és una de les grans obres de la història de l'art. Sobre ella s'han escrit i estudiat pàgines i pàgines. Avui segueix essent màgia. I cada dia meravella els centenars de persones que la visiten.

L'atzar va fer-nos anar per Via de'Martelli. Així vam passar davant el Palazzo Medici iniciar per Michelozzo de Bartolomeo l'any 1444 per encàrrec de Cosme de Medici. Es tracta d'un palau renaixentista que segueix les característiques del palau públic (Palazzo Vecchio) però era privat. Té una planta simètrica amb un pati interior porticat o cortile. La façana, dividida en tres nivells, té alguns elements d'influència clàssica. Vam arribar prop de la Galleria dell'Accademia però una cua de més de dues hores va canviar-nos els plans i no vam veure el David de Miquel Àngel. Queda pendent per la propera vegada. Per evitar que això passi cal comprar les entrades per Internet abans d'arribar a Firenze.

A continuació vam arribar a la Piazza della Santissima Annunziata. Un espai que Filippo Brunelleschi va remodelar entre 1419-1427 a partir d'un espai medieval. La façana porticada i elevada de la basílica condiciona tota l'arquitectura de la plaça, en què van treballar Michelozzo o Alberti, entre altres. La col·locació d'un pòrtic -nàrtex- a la façana de la basílica li dóna un sentit clàssic. No obstant això, aquest és un procés d'experimentació per Brunelleschi amb els elements clàssics i hi ha alguns errors arquitectònics.

Tot seguit, encara a Piazza della Santissima Annunziata, vam entrar al Museo degli Innocenti. A la part superior del qual hi ha una vista panoràmica de la ciutat. Un espai agradable, lluny de l'aldarull turístic en què prendre alguna cosa amb vistes a la cúpula del Duomo.

Passejant per carrers vam trobar mercats, botigues, músics. Vam trobar l'essència florentina.

Finalment vam arribar Piazza della Signoria. El cor de Firenze. La seu del Palazzo Vecchio, al costat de la Galleria degli Ufizzi i prop de Ponte Vecchio. El Palazzo Vecchio va construir-se entre 1299 i 1314, la Torre di Arnolfo fa 95 metres i hi ha una disputa entre Bologna i Firenze per saber quina de les dues ciutats té la torre més alta (és Bologna, que fa 97 metres!). Davant el Palazzo Vecchio hi ha una còpia del David de Miquel Àngel, en el lloc que històricament ocupava l'original. El pòrtic de la Signoria o dei Lanzi és avui una galeria oberta d'escultures en què cal destacar Perseu amb el cap de Medusa de Benvenuto Cellini i dues obres de Giambologna: El rapte de les sabines i Hèracles i el centaure Neso.

Després de dinar i esperar quasi dues hores vam poder entrar a la Galleria degli Ufizzi, una de les pinacoteques més importants d'Itàlia, reconeguda mundialment. La construcció d'aquest palau va iniciar-se l'any 1560 per Giorgio Vasari, seguint l'encàrrec de Cosme de Medici. S'anomena galeria dels oficis perquè la seva funció inicial era albergar els espais administratius que ja no tenien cabuda al Palazzo Vecchio. No obstant això, el patrimoni artístic de la família Medici era tan gran que va esdevenir un magatzem d'obres d'art. Està dividit en tres vestíbuls en cada planta. Cada vestíbul compta amb diferents sales. Algunes de les obres més destacades són El naixement de Venus i Primavera de Botticcelli, L'anunciació de Leonardo da Vinci, La Batalla de San Romano de Paolo Uccello, Tondo Doni de Miquel Àngel, Baco de Caravaggio, Venus d'Urbino de Tiziano, El díptic del duc d'Urbino de Piero della Francesca, L'adoració dels reis mags de Gentile da Fabiano, entre moltes altres. La Galleria degli Ufizzi és d'aquells llocs en què podria passar-me hores i hores i no em cansaria mai.

Al acabar la llarga visita al museu, abans del capvespre, vam anar fins a Ponte Vecchio un pont construït durant l'Edat Mitjana sobre el riu Arno. En aquest període sobre el pont hi havia les carnisseries perquè al ser una zona ventilada sobre el riu, les males olors no quedaven dins la ciutat. Posteriorment va ser ocupat pels joiers. Avui encara podem veure algunes joieries que es mesclen amb les botigues de souvenirs.

A l'altra banda del riu, vam arribar fins davant el Palazzo Pitti i vam passejar pels Jardins del Bòboli, la Font del Belvedere tot perseguint els darrers moments abans del capvespre. Google ens havia dit que el capvespre era a les 18:09 i després de molta pressa i pensar que no arribàvem a temps: Piazzale Michelangelo. Per mi, el lloc més meravellós de Firenze. La llum del capvespre m'encanta i veure els darrers raigs de sol sobre Firenze des d'aquest lloc privilegiat va ser una experiència màgica.