Diuen que
casa és el lloc on tens el cor.
També diuen que
casa és aquell lloc d'on sents que formes part.
El lloc al que sempre vols
tornar.
Ravenna és casa.
Quan vaig aterrar-hi el 7 de setembre em
vaig proposar intentar capturar tots els moments possibles per no oblidar res
de l'aventura que estava a punt de començar.
Així he anat fent les fotografies, he omplert de lletres diferents quaderns, he escrit un diari i
tambe un Diario di
ricordi amb tots els tiquets
i entrades d'aquests mesos.
Suposo que, quan vius una experiència que
t'omple de vida, no és fàcil acceptar que s'ha acabat, i fas tot el possible
per tornar-la a viure a partir dels records meravellosos.
Moments meravellosos que ara ja són
records.
Records d'avions i trens. D'aquell viatge,
tots quatre, pel nord d'Itàlia. De les primeres caminades per Piazza del Popolo
i els primers gelats al Nazionale. De les bicicletes que aconsegueixes per 10€
i hauràs de portar a arreglar diverses vegades, això si no et desapareix.
Records de la boira, que tan he odiat i ara trobo a faltar. Records d'una
ciutat que descobria de nou amb cada visita gironina. Records de caminades a l’hipòdrom
després d'un dia d'estudi. Records d'una platja banyada pel mar Adriàtic,
grandiosa i meravellosa fins i tot a l'hivern, quan no hi ha ningú. Records
dels petons més dolços i les abraçades més càlides que tan enyorava. Records de
bitllets de tren, anades i tornades. Viatges i sortides.
Records de Bologna. Una ciutat que ho té
tot. I és fantàstica. La rossa la dotta
la grassa. Els seus carrerons plens de vida i turistes, música en directe a
Piazza Maggiore, les vistes des de Torre degli Asinelli i les piadines de
rúcola i squacquerone.
I més tard el Nadal, les llums, la boira,
els mercats. El fred. Els passejos i les tornades a casa a les cinc de la
tarda, quan ja era ben fosc.
Records del patrimoni artístic de Ravenna.
Capital dels mosaics. Caminar sols o en companyia a San Vitale, escoltar com
sonen els clàssics dins la basílica a la Notte d'Oro, el camí per arribar al
Mausoleu de Gala Placídia, el cel a la terra, i la llum de San Apollinare
Nuovo.
Childwood que, des de Setembre han posat
banda sonora als mesos italians. Records de les festes universitàries, els
aperitius, l'Almafest, Gordon i les nits improvisades.
Records d'un curs d'italià, gràcies al
qual vam deixar-nos anar per començar a parlar. I també dels dies d'estudi, de
biblioteca i els treballs acabats a última hora. Records dels exàmens i els
nervis previs.
Records de viatges. Il Giro. A la calidesa
de la Toscana i Cinque Terre i al fred i la boira de Verona i Padova.
Records del fred. La humitat, que cala els
óssos. I la calidesa dels seus interiors. De la pluja que t'empapa el
seient de la bicicleta perquè no
has pensat a treure'l o et mulla a tu, que t'has oblidat el paraigües. De
la boira, cada matí, cada nit. I un dia de neu. Records de bufandes,
guants i gorros que crec mai havia
portat tants dies durant un hivern. Records de capvespres excepcionals, a
les cinc de la tarda, però bonics
igualment.
Ravenna són moments viscuts, són records.
És tot això i molt més.
És essència.
És felicitat pura.
Ravenna és una part de mi.
I jo,sóc una part de Ravenna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario